Biografia

Francesc Farré i París (Barcelona 1893-1982), fill d’una família humil originària de les comarques de Lleida, va estudiar violí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb professors particulars. A partir de l’any 1915 i durant bona part de la dècada dels anys 20, formà part d’un quartet de corda (del qual no se’n conserva el nom) i va realitzar concerts per Catalunya i per la resta de l’Estat Espanyol. Paral·lelament i durant la seva adolescència, va cursar estudis d’escultura a l’Escola de Llotja de Barcelona. El seu germà gran, Anton Farré i París, dibuixant i pintor i també alumne de Llotja, és conegut per la seva col·laboració com a ninotaire en revistes com L’Esquella de la Torratxa i Papitu, restaurador d’obres d’art i crític-corresponsal a The Studio.

Francesc Farré, home d’interessos diversos, abandonà el món de la música a nivell professional a mitjans dels anys 20 i fundà un negoci vinculat a l’assessorament i venda de material per a la classificació d’arxius d’empreses i biblioteques. La seva empresa, Gerfa, va ser molt coneguda a Barcelona i va seguir la seva tasca, en mans de dues generacions posteriors, fins al seu tancament, l’any 2004.

Farré, no obstant, mai no es va desvincular del món de la música. Melòman apassionat, va conservar dins el seu cercle més íntim d’amistats a músics de renom com Frederic Mompou i Josep Ricart i Matas, amb els quals es reunia setmanalment en sopars i tertúlies on també assistien professors del Conservatori com els mestres Carles Pellicer, Joan Dotras Vila, Joan Pich Santasusana o Joan Gibert Camins. Aquesta relació d’amistat va continuar fins, pràcticament, la seva mort. 

Durant la seva vida va mostrar altres interessos, com l’afició a la pesca amb la pràctica de la qual va aconseguir diversos guardons. Va ser també un bibliòfil impenitent i deixà, a la seva mort, una important biblioteca amb exemplars valuosos sobretot vinculats a la història de la ciutat de Barcelona. Va morir el dia 24 d’abril de 1982. 

Inventari

La donació està formada per 16 partitures manuscrites i 260 partitures impreses de breus peces musicals de diferents països del món. L'any 2010 Raimon Casademunt, nebot de Francesc Farré, fou l'encarregat d'efectuar la donació d'aquest fons a la Biblioteca l’ESMUC. El fons no està catalogat però pot consultar-se l'inventari: