On són els russos?

Txaikovski versus Čajkovskij

No recordo mai, quan vaig a buscar un cedé a la biblioteca, que no he de buscar Txaikovski per la T, sinó per la C. Al començament dels prestatges, doncs, i no al final. Un dels problemes que totes les llengües han d’afrontar és la transcripció de les llengües amb altres escriptures a la pròpia. El cas del ciríl·lic al català és especialment empipador, atesa la gran tradició musical russa i la diversitat de solucions proposades. D’entrada, no hi ha un criteri internacional adoptat per totes les llengües, i cada terra fa sa guerra. La vella proposta de l’Institut de Ciències Lingüístiques de Rússia no ha acabat de quallar mai, entre altres raons perquè proposa uns caràcters complicats d’usar. Estic regirant l’ordinador per trobar la combinació de tecles que em donin el caràcter Č –ara!–, per poder escriure “correctament” Čajkovskij. El mal és que sovint aquest caràcter es perd i es transforma en una simple –i errònia– C. De més a més, es produeixen incongruències, ja que en el cas d’escriptors coneguts com l’estimat Txékhov no solen pas ser transliterats per Čèkhov. Sembla que l’ortodòxia és només per als compositors russos.  

Avui en dia les editorials i mitjans de comunicació, amatents a fer-se trobadissos als cercadors en línia, han anat desestimant aquesta tradició eslava de transcripció, que havia començat a usar la Gran Enciclopèdia Catalana i que biblioteques com la de l’ESMUC continuen adoptant. Han tirat pel dret i solen escriure Txaikovski (215.000 resultats al Google en català) molt per damunt de Čajkovskij (només 5.420 resultats).

Vist el desgavell, el 1994 l’Institut d’Estudis Catalans publicà la seva sensata “Proposta sobre el sistema de transcripció i transliteració dels noms russos al català”, on es fa ressò de l’antic sistema, que anomena “internacional”, i acorda el sistema de transliteració al català, molt més senzill d’usar perquè abandona caràcters combinats. Hi recomana que aquest sistema es vagi implantant progressivament i arreu. Doncs ja ho sabeu, podeu escriure tranquil·lament: Piotr Ílitx Txaikovski, Aleksandr Glazunov, Aram Khatxaturian, Serguei Prokófiev, Nikolai Rimski-Kórsakov, Dmitri Xostakóvitx o Henryk Wieniawski.  Però en dos casos especials podrem escriure també “Sergei Rachmaninoff” i “Igor Stravinsky”, en comptes de la transliteració pròpiament catalana “Serguei Rakhmàninov” i “Ígor Stravinski”. Per què? Doncs perquè, atesa la seva carrera internacional, així s’autoanomenaren i així han anat quedant fixats en la tradició escrita. Sigui.

Comments

Log in to comment.