Formació Corporal i Comunicació II
Dades generals
Nom de l'assignatura | Formació Corporal i Comunicació II | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | 1r o 2n semestre | ||
crèdits ECTS | 2 | ||
Valor total en hores | 60h |
Hores presencials lectives: 30h Altres hores presencials: 0h Hores per treballs dirigits (no presencials): 15h Hores per estudi i aprenentatge autònom: 15h |
|
Professor/a | Raimon Àvila, Margarida Barbal, Luis García, Vika Kleiman, Ester Momblant, Mireia Mora | ||
Departament | Pedagogia |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Prerequisits:
Haver cursat i aprovat Formació Corporal i Comunicació I
Orientacions prèvies:
No hi ha orientacions prèvies
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
CT1 | Organitzar i planificar el treball de forma eficient i motivadora. |
CT2 | Recollir informació significativa, analitzar-la, sintetitzar-la i gestionar-la adequadament. |
CT4 | Utilitzar eficientment les tecnologies de la informació i la comunicació. |
CT6 | Realitzar autocrítica cap el propi fer professional i interpersonal. |
CT13 | Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional. |
CG19 | Conèixer les implicacions pedagògiques i educatives de la música en distints nivells. |
CG24 | Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional. |
CG25 | Conèixer i ser capaç d’utilitzar metodologies d’estudi i investigació que el capacitin per al continu desenvolupament i innovació de la seva activitat musical en el transcurs de la seva carrera. |
CG26 | Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinar. |
PE4 | Adquirir domini tècnic i capacitat expressiva en la interpretació i en la conducció d’agrupacions vocals i instrumentals, com a base per a la improvisació, creació i experimentació amb el propi instrument, la veu i el cos en situacions concretes de d’ensenyament/aprenentatge musical. |
PE5 | Ser capaç de desenvolupar una pràctica educativa-musical, com artista i formador musical, orientada a la comunitat. |
PE8 | Implicar-se activament en projectes educatiu-musicals a través del treball cooperatiu i assumir la responsabilitat de desenvolupar la professió educativa musical com a tasca col·lectiva. |
Objectius de l'aprenentatge
- Adquirir un ús psicofísic saludable i adequat a les exigències de l’instrument escollit
- Aplicar de manera personalitzada a la interpretació totes les capacitats adquirides
- Desenvolupar la capacitat d’expressió i comunicació musical mitjançant el ritme, l’atenció, la intenció musical, el moviment i la coordinació corporal
- Adquirir consciencia i control constructiu del propi cos i ment a l’hora de tocar l’instrument musical, dirigir l’orquestra, cantar o parlar
- Assolir confiança i presència a l’escenari
- Desenvolupar la propiocepció i consciència corporal.
- Conèixer i experimentar recursos individuals i de grup per a la comunicació escènica
- Experimentar l’actitud corporal amb l’instrument i desenvolupar eines de gestió emocional i comunicativa per a la seva millora
- Desenvolupar pràctiques psicofísiques saludables de suport a la pràctica musical professional
- Aprendre a deixar anar tensions musculars no necessàries
- Reeducar els hàbits posturals, de moviment, coordinació i equilibri en activitats tant de l’àmbit quotidià com del musical o pedagògic
- Explorar el cos com a primer instrument per a la comunicació
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
- Consciència d’un mateix, auto percepció sensorial, relació amb el grup i amb l’instrument musical
- L’intèrpret a l’escenari: gestió de la comunicació musical a traves del so, presència, escolta, actitud i emoció en escena i en situació docent
- Actitud psico- corporal amb l’instrument i en context
- Economia d’esforç, fluïdesa, coordinació del moviment per a la creació sonora i musical amb l’instrument
- Exploració i relació creativa amb l’instrument
- Recursos per a fer front a l’estrès, la tensió i por escènica
- Utilització de pràctiques psicocorporals regulars en el procés individual com a suport de la pràctica professional de la música
- Aprenentatge significatiu en relació a la globalitat psicofísica del músic
- Aprendre coneixements bàsics de com el cos està dissenyat per funcionar amb la major eficàcia i naturalitat possible
- Organicitat i adaptació de la respiració integrada a l’acció
- Promoció de pràctiques i actituds saludables.
- La respiració i els seu suport a la pràctica musical.
Activitats d’aprenentatge i organització general de l’assignatura
L’assignatura s’imparteix en dues modalitats horàries (30 hores):
- Dues sessions setmanals d’una hora i mitja (20 sessions)
- Una sessió setmanal de dues hores (15 sessions).
Es planifiquen activitats diverses al llarg del període lectiu amb un marcat caràcter experiencial i per tant, presencial. Les dinàmiques de classe es basen en la pràctica i estan enfocades a atènyer els objectius i continguts esmentats. Es proposen activitats individuals, en parella i en grup, així com treballs escrits reflexius que contribueixin a la consolidació de les experiències viscudes que es pot demanar que siguin contrastades i recolzades en lectures de fragments escollits. Es dedicarà especial atenció a la posada en comú de les experiències viscudes.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
- L’actitud, la participació i la implicació en les propostes d’aula i les pràctiques
- Presentació de treballs, individuals o de grup
- L’evolució feta al llarg de les sessions
Es podran demanar treballs escrits de documentació, d’aprofundiment sobre algun aspecte de l’assignatura, sobre pràctiques individuals concretes o escrits reflexius sobre el propi procés d’aprenentatge.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
L’actitud, la participació i la implicació en les propostes d’aula i les practiques | Totes les sessions | 50% |
Presentació de treballs, individuals o de grup. Aplicació d’aprenentatges en la pràctica interpretativa i l’estudi | Totes les sessions | 30% |
L’evolució feta al llarg de les sessions | Totes les sessions | 20% |
Fonts d'informació
Bibliografia bàsica
- Alcàntara, P. (1997). Indirect procedures, a Musician’s Guide to the Alexander Technique. Oxford: Oxford University Press.
- Alexander, G. (1989). La Eutonía, un camino hacia a experiencia total del cuerpo. Barcelona: Paidós.
- Àvila, R. (2016). Impulsos. Emoció i qualitat de moviment en l’intèrpret escènic. Barcelona: Institut del Teatre.
- Àvila, R. (2018). Cos i música. Pràctiques conscients per a la millora de la interpretació musical. Barcelona: Boileau.
- Calais-Germain, B. (2002). Anatomía para el movimiento. Volums I i II. Barcelona: La Liebre de marzo.
- Calais-Germain, B. (2006). La respiración. El gesto respiratorio. Barcelona: La Liebre de marzo
- Conable, B. (2012). Lo que todo músico tiene que saber sobre el cuerpo. Barcelona: Laertes.
- Gelb, M. (1987). El cuerpo recobrado. Barcelona: Urano.
- García, Rafael (2015). Cómo preparar con éxito un concierto o audición. Barcelona: Ma non troppo.
- García, R. (2017). Entrenamiento mental para músicos. Barcelona: Ma non troppo
- Green, B. I Gallwey, T. (1987). The inner game of music. Londres: Panbooks
- Hemsy de Gainza, V. i Kesselman, S. (2003). Música y eutonía. El cuerpo en estado de arte. Barcelona: Lumen.
- Kesselman, S. (2005). El pensamiento corporal. De la inteligencia emocional a la inteligencia sensorial. Barcelona: Lumen serie roja.
- Herrigel, E. (1991). Zen en el arte del tiro con arco. Madrid: Kier.
- Klein- Vogelbach, S., Lahme, A. i Spirgi-Gantert, I. (2010). Interpretación musical y postura corporal. Madrid: Akal Música.
- Mc Callion, M. (2005). El libro de la voz. Barcelona: Urano .
- Mora, M. (2012). Canviar hàbits i prevenir trastorns musculoesquelètics. Introducció a la Tècnica Alexander aplicada a l’àmbit laboral. Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de Foment de Treball Nacional de Catalunya.
- PDF en castellà: http://prl.foment.com/es/publicaciones-prevencion-riesgos-laborales/guia-de-introduccion-a-la-tecnica-alexander-aplicada-al-ambito-laboral#.UvjL_mJ5M3k.
- PDF en català: http://prl.foment.com/es/publicaciones-prevencion-riesgos-laborales/guia-dintroduccio-a-la-tecnica-alexander-aplicada-a-lambit-laboral#.UvjMOWJ5M3k.
Bibliografia complementària
- Arlandes, G. Meditación para la vida cotidiana yLa práctica de la meditación. https://www.gerardarlandes.com/publicaciones/
- Brooks, C. V.W. (2006). Conciencia sensorial. Barcelona: La Liebre de Marzo
- Brunel, H. (1998). Guia de relaxació per als qui no tenen temps. Barcelona: Pòrtic.
- Castro Carvajal, J. i Uribe Rodriguez, M. (1998). La Educación somática. Un medio para desarrollar el potencial humano. Antoquia: Universidad de Antoquia. http://aprendeenlinea.udea.edu.co/revistas/index.php/educacionfisicaydeporte/article/view/3388
- Dimon, T. (2010). Elementos del aprendizaje. Barcelona: Neo – Person.
- Feldenkrais, M. (1995). El poder del yo. Barcelona: Paidós.
- Feldenkrais, M. (1991). La dificultad de ver lo obvio. Barcelona: Paidós.
- Fromm, E. (2006). El miedo a la libertad. Barcelona: Paidós
- Garcia Martinez, R. (2013). Técnica Alexander para músicos: La "zona de confort", salud y equilibrio en la música. Valencia: Robinbook.
- Garcia Martinez, R. (2012). Optimiza tu actividad musical. La Técnica Alexander en la música. Valencia: Impromptu Editores.
- Laban, R. (1986). Danza educativa moderna. Barcelona: Paidós.
- Lodes, H. (1990). Aprender a respirar. Barcelona: Integral.
- Maisel, E. (1991). La técnica Alexander. Barcelona: Paidós.
- Masunaga, S. (1989). Ejercicios de imagineria zen. Madrid: Edaf, Nueva era
- Stokoe, P. (1987). Arte, salud y educación. Bunos Aires: Ed. Humanitas
- Vishnivetz, B. (1994). Eutonía, educación del cuerpo hacia el ser. Barcelona: Paidós.