Música i moviment i rítmica I

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Prerequisits:

Formació Corporal i Comunicació I i II

Orientacions prèvies:

Motivació per a l’experimentació i la creació interdisciplinar col·lectiva

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Objectius de l'aprenentatge

• Explicar els fonaments didàctics de cada un dels àmbits de l’educació musical treballats i aplicar-los en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
• Analitzar els respectius currículums i documents curriculars bàsics que siguin d’aplicació a cada un dels àmbits de l’àrea de música i realitzar-ne els corresponents desenvolupaments per a la seva aplicació a l’aula.
• Seleccionar, dissenyar i aplicar activitats per a l’ensenyament-aprenentatge de la música i els materials necessaris per al seu desenvolupament.
• Adaptar i aplicar a diferents situacions pedagògiques les propostes didàctiques que diverses metodologies i línies de pensament en educació musical fan en relació a l’ensenyament-aprenentatge en aquest àmbit educatiu.
• Mostrar autonomia per seguir aprenent i per desenvolupar la tasca pedagògica, seleccionant i elaborant material didàctic amb criteris adequats als objectius fixats.
• Integrar i interrelacionar de forma sistemàtica els continguts d’assignatura, els de les diferents assignatures de música i, si és el cas, els de les assignatures no musicals.
• Ampliar i complementar coneixements sobre l’especialitat mitjançant el coneixement de les tendències i usos pedagògics actuals, en especial de les que apliquen models cooperatius i d’intercanvi creatiu i interdisciplinari d’idees.
• Reflexionar i debatre sobre la pràctica pedagògica, per tal de descobrir les condicions prèvies, les interaccions i els diferents mecanismes que condicionen el desenvolupament de la funció docent.
• Posseir i utilitzar els coneixements i recursos tècnics suficients per harmonitzar, instrumentar, adaptar i arranjar peces musicals de diferents gèneres, estils i èpoques.
• Crear peces, fragments o exercicis musicals de tot tipus que responguin a finalitats pedagògiques preestablertes igualment diverses.
• Valorar l’interès i l’oportunitat de crear peces musicals amb objectius didàctics concrets i utilitzar-les com a eines d’intervenció pedagògica.
• Conèixer l’entorn (persones i espais) a través de la percepció dels sentits, per separat i globalment. Fruir amb la participació en activitats grupals.
• Cooperar en el treball en grup.
• Col·laborar en l’elaboració de conclusions de compromís.
• Exercitar la concentració com a recurs i eina de treball davant una actuació en públic o una classe.
• Produir respostes motrius com a conseqüència d’un impuls sonor i respostes sonores com conseqüència d’un impuls motriu.
• Valorar la responsabilitat compartida davant la presa de decisions col·lectiva.
• Relacionar diferents comportaments docents.
• Participar com a membre d’un grup en la proposició de respostes coreogràfiques bàsiques.
• Valorar la importància de comunicar-se a través d’una expressió corporal adequada en el procés de l’educació musical.
• Produir i planificar respostes creatives a través de la presentació i/o representació.
• Executar exercicis diversos de percussió corporal.
• Apreciar, valorar i usar diverses obres visuals com a eina per a la composició, execució i interpretació rítmica; així com el concepte de forma que reflecteixen, entès en un sentit ampli.
• Explicar i aplicar un important nombre de conceptes, tècniques i recursos que permetin realitzar un treball d’estimulació de l’agudesa auditiva, la sensibilitat nerviosa, el sentit rítmic i les sensacions emotives, mitjançant el joc i els exercicis basats en el ritme i el moviment corporal.
• Representar mitjançant el cos i l’espai els elements bàsics del ritme: pulsació, accents, patrons rítmics elementals i forma musical. 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

žRÍTMICA

• Impuls i resposta: del moviment al so i del so al moviment
• Inducció i animació al moviment i al acompanyament del moviment
• Percussió corporal: so i gest
• Sentit auditiu, visual i holístic-sinestésic
• Pols i accent. Ritme regular, irregular i lliure. Polirítmia, polimetria, desplaçament rítmic, ostinato
• Polsos i ritmes orgànics, naturals, mecànics, artificials
• Models rítmics més habituals en músiques de diferents estils i gèneres
• El ritme del llenguatge: Jocs de paraules, embarbussaments, rimes, jitanjáforas
• La cadència rítmica en les arts visuals (cine, teatre i dansa)
• Dinàmica i agògica
• Educació rítmica en el context de la formació musical i del moviment corporal
• Instrumentari Orff

žEXPRESIÓ CORPORAL

• Experimentació i autopercepció corporal d’espai, temps, dinàmica, força i forma en música i moviment
• Formes bàsiques del moviment corporal estàtiques i dinàmiques
• Improvisació amb moviment.
• Sensopercepció, expressió corporal i elements sonors
• Concentració, audició interior, adquisició d’automatismes i dissociació de moviments.
• Indagació i desenvolupament de les pròpies possibilitats expressives motrius i musicals

žJOC ESCÉNIC I TEATRE DEL MOVIMENT

• Provocació, disseny i creació del moviment corporal a través de diverses pautes i estructures de composició així com de la improvisació
• Estímuls expressius de caràcter icònic, sonor i del moviment corporal para la sensibilització musical i la representació escènica creativa en un marc d’art global (vocal-instrumental-corporal) i un treball interdisciplinar
• Creació, concepció, planificació, construcció, composició i presentació escènica col·lectiva.
• Difusió, gestió, documentació, vestuari, escenografia, attrezzo, il·luminació…

INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ

• Desplegament d’activitats d’acord al desenvolupament i el context global
• Selecció i elaboració de materials i recursos didàctics diversos i idonis per a cada context.
• Utilització de diferents tècniques de composició amb aplicacions pedagògiques.
• Relació entre materials compostos, didàctica d’ús i objectius pretesos.
• Interès, respecte, participació, implicació, pressa de decisions
• Sensibilitat i comunicació
• Cooperació
  • interdependència social positiva
  • responsabilitat individual i col·lectiva
  • interacció cara a cara
  • habilitats socials
  • valoració del procés

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Les dinàmiques de classe fomenten l'entrenament i la pràctica individual i de grup, amb especial atenció a la posada en comú de les experiències viscudes en les quals es prioritza l'experimentació i l'exploració. D'aquesta manera, es proposaran activitats en grups, en parelles i individuals, en les quals es podrà emfatitzar la rellevància de la reflexió. S'ha d'assenyalar que la profunditat i dimensió de les propostes s'adequarà a les persones i al grup. Tot l'exposat anteriorment determina el fort caràcter presencial de l'assignatura.

Alguns aspectes específics: compromís col·lectiu, treball cooperatiu...
Sobre la indumentària com a material de classe cal assenyalar el següent:

• Ha de ser d'ús exclusiu per a aquesta activitat.
• Ha de mantenir unes condicions bàsiques d'higiene i neteja.
• Ha de permetre la mobilitat, flexibilitat i comoditat total. (Evitar cinturons, cremalleres, botons…)

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

• Assistència a les sessions de classe
• Participació en les activitats proposades mostrant disposició i implicació de manera activa i profitosa per al grup.
• Compromís amb la preparació i realització de les tasques encomanades
• Formulació d’aportacions i propostes per a les activitats.
• Aportacions pròpies en forma de composicions...
• Realització d’un projecte de grup per a una presentació escènica interdisciplinar. Els detalls s’especificaran en cada cas.

En qualsevol cas, es podran sol·licitar altres treballs escrits i/o de caràcter pràctic, així com de documentació i aprofundiment sobre algú aspecte diferent de la assignatura, sobre pràctiques individuals i col·lectives concretes o escrits reflexius sobre el propi procés d’aprenentatge. Aquestes treballs suposarien com a molt un 30% de les activitats d’avaluació esmenades.

Activitats d'avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Fonts d'informació

Bibliografia bàsica

• Arteaga, M. y Viciana, V. (1997). Actividades coreográficas en la escuela. Barcelona: Inde.
• Arteaga, M., Viciana, V. y Conde, J. L. (1996). Desarrollo de la expresividad corporal. Barcelona: Inde.
• Baril. J. (1987). La danza moderna. Barcelona: Paidós.
• Bettelheim, B. (1994) Psicoanálisis de los Cuentos de Hadas. Barcelona: Crítica.
• De Bono, E. (1986). Seis sombreros para pensar. Barcelona: Juan Granica.
• Duran, D. (2009). Aprender a cooperar: Del grupo al equipo. En Pozo, J. I. y Pérez, M. P. (coords.). Psicología del aprendizaje universitario: La formación por competencias. Madrid: Morata. 182 - 295.
• García Vázquez, L. (2016) Música y Movimiento (Enfoques de la Pedagogía de la Música orientados a la integración práctica de lo corporal). Esmuc digital: Barcelona.
• García Márquez, G. (1996). Cómo se cuenta un cuento. Madrid: Ollero & Ramos.
• Haselbach, B. (Ed.) (2013). Textos sobre teoría y pràctica del Orff-Schulwerk. Textos básicos de los años 1932-2010. Vitoria: AgrupArte.
• Hemsy de Gainza, V. (1996). Aproximación a la eutonía. Conversaciones con Gerda Alexander. Buenos Aires: Paidós.
• Johnson, D. y Johnson, R. (1999b). Aprender juntos y solos. Buenos Aires: Aique.
• Kugler, M. (2000). Die Methode Jaques-Dalcroze und das Orff-Schulwerk “Elementare Musikübung”. Frankfurt am Main: Peter Lang.
• Laban, R. (1984). El dominio del movimiento. Madrid: Fundamentos.
• Laban, R. (1986). Danza educativa moderna. Barcelona: Paidós
• Laferrière, G. (1993). La improvisación pedagógica y teatral. Bilbao: Ega.
• Lehmann, H-T. (2013). El teatro posdramático. Murcia: Cendeac.
• Pelegrín, A. (2004). La aventura de oir. Cuentos tradicionales y literatura infantil. Madrid: Anaya.
• Picazo, G. (Coord.) (1988). Estudis escènics. Quaderns del Institut del Teatre. Barcelona: Diputació.
• Picazo, G. (Coord.) (1993). Estudios sobre performance. Sevilla: Centro Andaluz de Teatro.
• Roberts, R. M. (2004). Serendipia. Madrid: Alianza.
• Rodari, G. (1996). Gramática de la fantasía. Introducción al arte de inventar historias. Barcelona: del Bronce.
• Romo, M. (1997). Psicología de la creatividad.
• Ruano, K. y Sánchez, G. (Coords.) (2009). Expresión corporal y educación. Sevilla: Wanceulen.
• Sánchez, G. y Coterón, J. (Eds.) (2012). La expresión corporal en la enseñanza universitaria. Salamanca: Universidad.
• Sarmiento, J. A. (2012). Música y acción (Catálogo de la exposición). Granada: Diputación.
• Stokoe P Y Schächter, A. (1991). La expresión corporal. México: Paidós.
• Taylor, D. y Fuentes, M. (2011). Estudios avanzados de performance. México : FCE.
• Torrens, V. (2007). Pedagogía de la Performance. Huesca: Diputación.