Música i moviment i rítmica I
Dades generals
Nom de l'assignatura | Música i moviment i rítmica I | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Optativa | ||
Impartició | Intensiva | ||
crèdits ECTS | 2 | ||
Valor total en hores | 60h |
Hores presencials lectives: 30h Altres hores presencials: 10h Hores per treballs dirigits (no presencials): 10h Hores per estudi i aprenentatge autònom: 10h |
|
Professor/a | Luis García Vázquez | ||
Departament | Pedagogia |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Prerequisits:
Formació Corporal i Comunicació I i II
Orientacions prèvies:
Motivació per a l’experimentació i la creació interdisciplinar col·lectiva
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
CT6 | Realitzar autocrítica cap el propi fer professional i interpersonal. |
CT7 | Utilitzar les habilitats comunicatives i la crítica constructiva en el treball en equip. |
CT8 | Desenvolupar raonadament i crítica idees i arguments. |
CT9 | Integrar-se adequadament en equips multidisciplinars i en contextos culturals diversos. |
CT10 | Liderar i gestionar grups de treball. |
CT11 | Desenvolupar en la pràctica laboral una ètica professional basada en l’apreciació i sensibilitat estètica, medioambiental i cap a la diversitat. |
CT13 | Buscar l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional. |
CT16 | Utilitzar els mitjans i recursos al seu abast amb responsabilitat cap el patrimoni cultural i medioambiental. |
CT17 | Contribuir amb la seva activitat professional a la sensibilització social de la importància del patrimoni cultural, la seva incidència en els diferents àmbits i la seva capacitat de generar valors significatius. |
CG2 | Mostrar aptituds adequades per a la lectura, improvisació, creació i recreació musical. |
CG7 | Demostrar capacitat per a interactuar musicalment en diferents tipus de projectes musicals participatius. |
CG10 | Argumentar i expressar verbalment els seus punts de vista sobre conceptes musicals diversos. |
CG12 | Acreditar un coneixement suficient del fet musical i la seva relació amb l’evolució dels valors estètics, artístics i culturals. |
CG13 | Conèixer els fonaments i l’estructura del llenguatge musical i saber aplicar-los en la pràctica interpretativa, creativa, d’investigació o pedagògica. |
CG14 | Conèixer el desenvolupament històric de la música en els seus diferents tradicions, des d’una perspectiva crítica que situï el desenvolupament de l’art musical en un context social i cultural. |
CG16 | Conèixer el context social, cultural i econòmic en que se desenvolupa la pràctica musical, amb especial atenció al seu entorn més immediat però amb atenció a la seva dimensió global. |
CG17 | Estar familiaritzat amb els diferents estils i pràctiques musicals que li permetin entendre, en un context cultural més ampli, el seu propi camp d’activitat i enriquir-lo. |
CG18 | Comunicar de forma escrita i verbal el contingut i els objectius de la seva activitat professional a persones especialitzades, amb un us adequat del vocabulari tècnic i general. |
CG19 | Conèixer les implicacions pedagògiques i educatives de la música en distints nivells. |
CG21 | Crear i donar forma al seus propis conceptes artístics havent desenvolupat la capacitat d’expressar-se a través d’ells a partir de tècniques i recursos assimilats. |
CG22 | Disposar de recursos musicals amplis i diversos per a poder crear o adaptar peces musicals així com improvisar en diferents contextos a partir del coneixement d’estils, formats, tècniques, tendències i llenguatges diversos. |
CG23 | Valorar la creació musical com l’acció de donar forma sonora a un pensament estructural ric i complex. |
CG24 | Desenvolupar capacitats per a l’autoformació durant la seva vida professional. |
CG25 | Conèixer i ser capaç d’utilitzar metodologies d’estudi i investigació que el capacitin per al continu desenvolupament i innovació de la seva activitat musical en el transcurs de la seva carrera. |
CG26 | Ser capaç de vincular la pròpia activitat musical a altres disciplines del pensament científic i humanístic, a les arts en general i a la resta de disciplines musicals en particular, enriquint l’exercici de la seva professió amb una dimensió multidisciplinar. |
CG27 | Conèixer i aplicar la legislació relativa al seu àmbit professional. |
PE1 | Comprendre i explicar els fonaments en pedagogia musical contemporània, tant en l’àrea de coneixements sistemàtics com en la seva aplicació, i saber fonamentar en ells la reflexió crítica de l’actuació educativa musical pròpia i aliena. |
PE2 | Elaborar, seleccionar, aplicar i avaluar activitats, materials i recursos d’ensenyament/aprenentatge musicals en funció de les demandes de cada context educatiu, i ser versàtil en el domini dels instruments i altres recursos musicals, aplicant de forma funcional les noves tecnologies. |
PE3 | Conèixer els elements constitutius de la música, mostrar un alt domini en percepció auditiva, lectura, anàlisis, escriptura, improvisació i creació musical, i ser capaç d’interrelacionar tot això per a aplicar-ho i utilitzar-ho adequadament en el desenvolupament de la pròpia activitat. |
PE4 | Adquirir domini tècnic i capacitat expressiva en la interpretació i en la conducció d’agrupacions vocals i instrumentals, com a base per a la improvisació, creació i experimentació amb el propi instrument, la veu i el cos en situacions concretes de d’ensenyament/aprenentatge musical. |
PE5 | Ser capaç de desenvolupar una pràctica educativa-musical, com artista i formador musical, orientada a la comunitat. |
PE6 | Contextualitzar la pedagogia musical en el temps actual i en els diferents àmbits culturals, reflexionant de forma crítica sobre la funció i resultats que la pràctica de l’educació musical pot aportar a la millora de la persona i de la societat. |
PE8 | Implicar-se activament en projectes educatiu-musicals a través del treball cooperatiu i assumir la responsabilitat de desenvolupar la professió educativa musical com a tasca col·lectiva. |
PE9 | Dissenyar i portar a terme processos sistemàtics d’avaluació educativa sobre alumnes, professors, programes i institucions i basar en els seus resultats la planificació de la millora educativa. |
PE10 | Dissenyar, realitzar i avaluar una investigació en educació musical, tant de forma individual com formant part activa d’equips d’investigació. |
PE11 | Conèixer els fonaments d’acústica musical, organologia i les seves aplicacions a la pràctica musical. |
Objectius de l'aprenentatge
- Explicar els fonaments didàctics de cada un dels àmbits de l’educació musical treballats i aplicar-los en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
- Analitzar els respectius currículums i documents curriculars bàsics que siguin d’aplicació a cada un dels àmbits de l’àrea de música i realitzar-ne els corresponents desenvolupaments per a la seva aplicació a l’aula.
- Seleccionar, dissenyar i aplicar activitats per a l’ensenyament-aprenentatge de la música i els materials necessaris per al seu desenvolupament.
- Adaptar i aplicar a diferents situacions pedagògiques les propostes didàctiques que diverses metodologies i línies de pensament en educació musical fan en relació a l’ensenyament-aprenentatge en aquest àmbit educatiu.
- Mostrar autonomia per seguir aprenent i per desenvolupar la tasca pedagògica, seleccionant i elaborant material didàctic amb criteris adequats als objectius fixats.
- Integrar i interrelacionar de forma sistemàtica els continguts d’assignatura, els de les diferents assignatures de música i, si és el cas, els de les assignatures no musicals.
- Ampliar i complementar coneixements sobre l’especialitat mitjançant el coneixement de les tendències i usos pedagògics actuals, en especial de les que apliquen models cooperatius i d’intercanvi creatiu i interdisciplinari d’idees.
- Reflexionar i debatre sobre la pràctica pedagògica, per tal de descobrir les condicions prèvies, les interaccions i els diferents mecanismes que condicionen el desenvolupament de la funció docent.
- Posseir i utilitzar els coneixements i recursos tècnics suficients per harmonitzar, instrumentar, adaptar i arranjar peces musicals de diferents gèneres, estils i èpoques.
- Crear peces, fragments o exercicis musicals de tot tipus que responguin a finalitats pedagògiques preestablertes igualment diverses.
- Valorar l’interès i l’oportunitat de crear peces musicals amb objectius didàctics concrets i utilitzar-les com a eines d’intervenció pedagògica.
- Conèixer l’entorn (persones i espais) a través de la percepció dels sentits, per separat i globalment. Fruir amb la participació en activitats grupals.
- Cooperar en el treball en grup.
- Col·laborar en l’elaboració de conclusions de compromís.
- Exercitar la concentració com a recurs i eina de treball davant una actuació en públic o una classe.
- Produir respostes motrius com a conseqüència d’un impuls sonor i respostes sonores com conseqüència d’un impuls motriu.
- Valorar la responsabilitat compartida davant la presa de decisions col·lectiva.
- Relacionar diferents comportaments docents.
- Participar com a membre d’un grup en la proposició de respostes coreogràfiques bàsiques.
- Valorar la importància de comunicar-se a través d’una expressió corporal adequada en el procés de l’educació musical.
- Produir i planificar respostes creatives a través de la presentació i/o representació.
- Executar exercicis diversos de percussió corporal.
- Apreciar, valorar i usar diverses obres visuals com a eina per a la composició, execució i interpretació rítmica; així com el concepte de forma que reflecteixen, entès en un sentit ampli.
- Explicar i aplicar un important nombre de conceptes, tècniques i recursos que permetin realitzar un treball d’estimulació de l’agudesa auditiva, la sensibilitat nerviosa, el sentit rítmic i les sensacions emotives, mitjançant el joc i els exercicis basats en el ritme i el moviment corporal.
- Representar mitjançant el cos i l’espai els elements bàsics del ritme: pulsació, accents, patrons rítmics elementals i forma musical.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
RÍTMICA
- Impuls i resposta: del moviment al so i del so al moviment
- Inducció i animació al moviment i al acompanyament del moviment
- Percussió corporal: so i gest
- Sentit auditiu, visual i holístic-sinestésic
- Pols i accent. Ritme regular, irregular i lliure. Polirítmia, polimetria, desplaçament rítmic, ostinato
- Polsos i ritmes orgànics, naturals, mecànics, artificials
- Models rítmics més habituals en músiques de diferents estils i gèneres
- El ritme del llenguatge: Jocs de paraules, embarbussaments, rimes, jitanjáforas
- La cadència rítmica en les arts visuals (cine, teatre i dansa)
- Dinàmica i agògica
- Educació rítmica en el context de la formació musical i del moviment corporal
- Instrumentari Orff
EXPRESIÓ CORPORAL
- Experimentació i autopercepció corporal d’espai, temps, dinàmica, força i forma en música i moviment
- Formes bàsiques del moviment corporal estàtiques i dinàmiques
- Improvisació amb moviment.
- Sensopercepció, expressió corporal i elements sonors
- Concentració, audició interior, adquisició d’automatismes i dissociació de moviments.
- Indagació i desenvolupament de les pròpies possibilitats expressives motrius i musicals
JOC ESCÉNIC I TEATRE DEL MOVIMENT
- Provocació, disseny i creació del moviment corporal a través de diverses pautes i estructures de composició així com de la improvisació
- Estímuls expressius de caràcter icònic, sonor i del moviment corporal para la sensibilització musical i la representació escènica creativa en un marc d’art global (vocal-instrumental-corporal) i un treball interdisciplinar
- Creació, concepció, planificació, construcció, composició i presentació escènica col·lectiva.
- Difusió, gestió, documentació, vestuari, escenografia, attrezzo, il·luminació…
INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ
- Desplegament d’activitats d’acord al desenvolupament i el context global
- Selecció i elaboració de materials i recursos didàctics diversos i idonis per a cada context.
- Utilització de diferents tècniques de composició amb aplicacions pedagògiques.
- Relació entre materials compostos, didàctica d’ús i objectius pretesos.
- Interès, respecte, participació, implicació, pressa de decisions
- Sensibilitat i comunicació
- Cooperació
- interdependència social positiva
- responsabilitat individual i col·lectiva
- interacció cara a cara
- habilitats socials
- valoració del procés
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Les dinàmiques de classe fomenten l'entrenament i la pràctica individual i de grup, amb especial atenció a la posada en comú de les experiències viscudes en les quals es prioritza l'experimentació i l'exploració. D'aquesta manera, es proposaran activitats en grups, en parelles i individuals, en les quals es podrà emfatitzar la rellevància de la reflexió. S'ha d'assenyalar que la profunditat i dimensió de les propostes s'adequarà a les persones i al grup. Tot l'exposat anteriorment determina el fort caràcter presencial de l'assignatura.
Alguns aspectes específics: compromís col·lectiu, treball cooperatiu...
Sobre la indumentària com a material de classe cal assenyalar el següent:
- Ha de ser d'ús exclusiu per a aquesta activitat.
- Ha de mantenir unes condicions bàsiques d'higiene i neteja.
- Ha de permetre la mobilitat, flexibilitat i comoditat total. (Evitar cinturons, cremalleres, botons…)
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
- Assistència a les sessions de classe
- Participació en les activitats proposades mostrant disposició i implicació de manera activa i profitosa per al grup.
- Compromís amb la preparació i realització de les tasques encomanades
- Formulació d’aportacions i propostes per a les activitats.
- Aportacions pròpies en forma de composicions...
- Realització d’un projecte de grup per a una presentació escènica interdisciplinar. Els detalls s’especificaran en cada cas.
En qualsevol cas, es podran sol·licitar altres treballs escrits i/o de caràcter pràctic, així com de documentació i aprofundiment sobre algú aspecte diferent de la assignatura, sobre pràctiques individuals i col·lectives concretes o escrits reflexius sobre el propi procés d’aprenentatge. Aquestes treballs suposarien com a molt un 30% de les activitats d’avaluació esmenades.
Activitats d'avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
Assistència, participació, disposició i implicació a classe | En cada una de les sessions | 45% |
Realització del diari detallat d’activitats en el terme previst | En cada una de les sessions | 10% |
Realització de tasques, elaboració de peces i propostes i participació en una performance | Al llarg de totes les sessions i especialment a la última sessió | 45% |
Fonts d'informació
Bibliografia bàsica
- Arteaga, M. y Viciana, V. (1997). Actividades coreográficas en la escuela. Barcelona: Inde.
- Arteaga, M., Viciana, V. y Conde, J. L. (1996). Desarrollo de la expresividad corporal. Barcelona: Inde.
- Baril. J. (1987). La danza moderna. Barcelona: Paidós.
- Bettelheim, B. (1994) Psicoanálisis de los Cuentos de Hadas. Barcelona: Crítica.
- De Bono, E. (1986). Seis sombreros para pensar. Barcelona: Juan Granica.
- Duran, D. (2009). Aprender a cooperar: Del grupo al equipo. En Pozo, J. I. y Pérez, M. P. (coords.). Psicología del aprendizaje universitario: La formación por competencias. Madrid: Morata. 182 - 295.
- García Vázquez, L. (2016) Música y Movimiento (Enfoques de la Pedagogía de la Música orientados a la integración práctica de lo corporal). Esmuc digital: Barcelona.
- García Márquez, G. (1996). Cómo se cuenta un cuento. Madrid: Ollero & Ramos.
- Haselbach, B. (Ed.) (2013). Textos sobre teoría y pràctica del Orff-Schulwerk. Textos básicos de los años 1932-2010. Vitoria: AgrupArte.
- Hemsy de Gainza, V. (1996). Aproximación a la eutonía. Conversaciones con Gerda Alexander. Buenos Aires: Paidós.
- Johnson, D. y Johnson, R. (1999b). Aprender juntos y solos. Buenos Aires: Aique.
- Kugler, M. (2000). Die Methode Jaques-Dalcroze und das Orff-Schulwerk “Elementare Musikübung”. Frankfurt am Main: Peter Lang.
- Laban, R. (1984). El dominio del movimiento. Madrid: Fundamentos.
- Laban, R. (1986). Danza educativa moderna. Barcelona: Paidós
- Laferrière, G. (1993). La improvisación pedagógica y teatral. Bilbao: Ega.
- Lehmann, H-T. (2013). El teatro posdramático. Murcia: Cendeac.
- Pelegrín, A. (2004). La aventura de oir. Cuentos tradicionales y literatura infantil. Madrid: Anaya.
- Picazo, G. (Coord.) (1988). Estudis escènics. Quaderns del Institut del Teatre. Barcelona: Diputació.
- Picazo, G. (Coord.) (1993). Estudios sobre performance. Sevilla: Centro Andaluz de Teatro.
- Roberts, R. M. (2004). Serendipia. Madrid: Alianza.
- Rodari, G. (1996). Gramática de la fantasía. Introducción al arte de inventar historias. Barcelona: del Bronce.
- Romo, M. (1997). Psicología de la creatividad.
- Ruano, K. y Sánchez, G. (Coords.) (2009). Expresión corporal y educación. Sevilla: Wanceulen.
- Sánchez, G. y Coterón, J. (Eds.) (2012). La expresión corporal en la enseñanza universitaria. Salamanca: Universidad.
- Sarmiento, J. A. (2012). Música y acción (Catálogo de la exposición). Granada: Diputación.
- Stokoe P Y Schächter, A. (1991). La expresión corporal. México: Paidós.
- Taylor, D. y Fuentes, M. (2011). Estudios avanzados de performance. México : FCE.
- Torrens, V. (2007). Pedagogía de la Performance. Huesca: Diputación.