Organització i contextos educatius musicals

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Haver aprovat Pedagogia Sistemàtica I; Pedagogia Sistemàtica II; Estar cursant o haver aprovat Disseny desenvolupament i innovació curricular.

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Aquesta assignatura desenvolupa les competències 

• Transversals: de CT1 a CT17
• Generals: CG10 - CG16 - CG18 – CG19- CG24 – CG25 – CG26 – CG 27
• Específiques pedagògiques: PE1 – PE5 – PE6- PE7 –PE8 – PE9 – PE10

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Aquesta assignatura impacta en els següents resultats d’aprenentatge: RA1 – RA2 – RA3 – RA4 – RA7.

Objectius concrets de l’assignatura

1. Conèixer i comprendre els principals elements que conformen l’organització educativa i la seva fonamentació com a camp científic de la pedagogia.
2. Valorar i incorporar les competències professionals en organització educativa com a part central del perfil professional del pedagog musical del segle XXI i que permeten definir una professionalitat completa, madura i coherent necessària per fer front a la complexitat del propi camp de l’educació
3. Comprendre el pes, saber relacionar, vincular i coordinar la pràctica educativa dintre de l’aula amb la pràctica organitzativa institucional i els condicionants del marcs contextuals del centre educatiu musical.
4. Conèixer i analitzar els principals models de tipologia organitzativa dels centres educatius musicals i les seves conseqüències per a l’activitat formativa i de relació amb el context.
5. Dissenyar, desenvolupar i avaluar els plans, projectes i programes del centre que concretin els objectius i finalitats de la institució tant a nivell estratègic, tàctic com operatiu.
6. Conèixer i aplicar les principals eines de gestió educativa per a l’organització.
7. Portar a termini de forma coherent i conseqüent amb la realitat del centre educatiu, les demandes d’organització, de planificació i de documentació que el context legal faci a les institucions formatives.
8. Conèixer la realitat de la xarxa de centres de formació musical, la seva tipologia i els seus condicionants contextuals socials, econòmics i geogràfics.
9. Valorar les dinàmiques de direcció, de manera ampla i participativa, com la responsabilitat educativa educatives en vers el professorat i la resta de la institució, de tot professor en qualsevol lloc de treball del centre.
10. Conèixer els plantejaments, fonaments, principis i principals premis a la qualitat en les organitzacions i les seves implicacions per aconseguir centres que aprenen, que creen coneixement i que ho comuniquen.
11. Saber dissenyar l’organització i viabilitat d’un centre de formació musical de manera fonamentada i coherent amb les demandes internes de la comunitat educativa i les externes dels diversos contextos que li puguin afectar.

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

1. L’Organització Educativa com a coneixement científic en educació: L`Organització i les Ciències de l’Educació. Paradigmes i models organitzatius. Concepte i tipologia de les organitzacions.
2. Contextos de l’organització: el sistema educatiu i el sistema escolar. Xarxes i associacions de centres nacionals (ACEM, EMIPAC, Associació de Conservatoris) i internacionals (EMU, AEC). Marc normatiu i lleis principals. El context social i les seves demandes. El marc polític i els processos de globalització econòmic-polítics com a condicionants de les institucions educatives. Centres dependents i centres autònoms.
3. Els plantejaments institucionals a curt termini (Programació General del Centre, Pressupost i Memòria Anual) i a mig – llarg termini (Projecte Educatiu, Projecte Curricular i Reglament del Centre). Eines de gestió per al disseny, desenvolupament i avaluació de la planificació del centre (Pareto, DAFO, Espina de Peix, PERT, Diagrama de Flux, de Relacions, de Matriu).
4. Les estructures del centre: L’organització i desenvolupament dels Recursos Humans. Estructures verticals i horitzontals. L’organigrama. Les estructures del centre: Els recursos materials: l’espai i arquitectura escolar, el mobiliari, els material escolar. Els recursos funcionals: el disseny i gestió del temps, la normativa i el pressupost del centre.
5. El sistema relacional: la participació, la comunicació, el clima i cultura del centre, els conflictes i el seu tractament.
6. Les dinàmiques de direcció: Models de direcció i estils de direcció. Àmbits, perfils i competències de la direcció. Les funcions directives: planificació, distribució de tasques, actuació, coordinació, control i avaluació institucional. Lideratge educatiu: models (transaccional i transformacional) i tècniques bàsiques. Missió, visió i valors del lideratge educatiu.
7. Canvi i qualitat en educació: fases i processos de canvi en les organitzacions. Plans de millora institucionals. La qualitat: principis, fases i mesura. Models i premis de qualitat (Deming, Baldrige, EFQM, ISO, AUDIT). Els paradigmes dels centres de qualitat: institucions que aprenen, que creen i que comparteixen coneixement.

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

Basada en la següent seqüència de treball:

1. plantejament del bloc de continguts:
   1. exploració dels coneixements previs dels alumnes: activitat individual i de petit grup.
   2. posada en comú: activitat de gran grup.
2. el professor aporta materials de partida sobre el tema:
   1. es contrasten amb l’elaboració anterior: activitat de petit i gran grup.
   2. es busca la significació del coneixement: es ressalta la validesa d’allò après: activitat de petit i gran grup.
3. l’estudiant busca aprofundir de manera independent sobre el bloc de continguts:
   1. en activitats i treballs individuals
   2. en activitats i treballs en petit grup
4. el professor i la classe realitzen la síntesi d’allò treballat i s’extreuen les conclusions sobre el tema.
5. es passa al següent bloc temàtic però l’estudiant que necessiti millorar la seva avaluació, o desitgi aprofundir, pot fer activitats individuals sobre el bloc temàtic que es deixa i fins al final del temps lectiu de l’assignatura.

Planificació de les activitats (descripció i temporalització)

L’esquema de seqüència bàsica de treball presentat a l’apartat anterior s’aplicarà a cada bloc temàtic de dues maneres:

• de forma lineal: els blocs temàtics s’abordaran inicialment ells sols.
• de forma complementària: en el moment en que el desenvolupament del tema ho permeti s’abordarà simultàniament amb el desenvolupament d’un o més blocs temàtics com a manera de donar una significació més consistent i global a l’aprenentatge de l’estudiant.

Es posarà en acció el següent inventari o tipologies d’activitats:

• exposició oral individual i en grup a classe, sobre tasques en progrés en la classe.
• activitats  de representació: jocs de rol, sociodrames,etc.
• activitats d’anàlisi sobre casos: reals i ficticis
• debats en petit grup i en gran grup sobre temes preparats amb temps o que s’abordin sobre la marxa en classe
• realització de treballs escrits de síntesi i aprofundiment dels temes: individuals i en grup.
• realització de treballs de recerca sobre nova informació i en noves fonts dels temes
• realització d’auto – observació sobre la posada en acció dels aprenentatges derivats dels temes a través de diferents mitjans de registres de dades.
• realització de pràctiques d’observació, recerca i anàlisi de realitats educatives de l’entorn proper i accessible de l’estudiant a través de diferents mitjans de registre de dades.

El creuament dels blocs de continguts amb la seqüència de treball, amb les dues maneres lineal i complementària de la seva aplicació i amb els diferents tipus d’activitats, donen una temporalització del les activitats d’aprenentatge de caràcter cíclic o en espiral. Els continguts, vehiculats per les activitats, s’aniran aprofundint, fen-se més complexos i més rics de significats a mesura que es tornin a presentar en activitats que demanin –per fer-les- la presència més elaborada dels altres blocs de continguts, cada vegada amb més profunditat, rigor, possibilitat majors d’aplicació, etc.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

L’avaluació de l’estudiant es realitzarà d’acord amb els principis següents:

1. L’avaluació serà continuada i formativa: totes les tasques i treballs seran susceptibles de ser millorats a través de la correcció continuada dels mateixos, bé sigui de la refeta constant dels seus productes, bé sigui donant suport a la reorientació dels seus processos.
2. L’avaluació serà a l’hora individualitzada i per grups de treball.
3. L’avaluació comprendrà aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals de l’aprenentatge realitzat.
4. Els treballs de major entitat tindran especificades les seves dates concretes amb suficient antelació. Les activitats d’avaluació de menor entitat es podran realitzar en qualsevol moment a classe a petició del professor.
5. Els treballs implicats en les tasques d’avaluació podran tenir major o menor entitat però cap tindrà caràcter de “final”, de forma que tots contribuiran a l’enteniment del progrés en el rendiment acadèmic de l’alumne.
6. La qualificació final es construirà en base als següents plans de l’avaluació:
   1. Pla de significació acadèmica: reflecteix l’entitat en sí mateixa del treball, la dificultat i l’esforç que presenta el treball des del punt de vista de la seva complexitat respecte de la pròpia matèria (és l’equivalent al pes que té cada treball).
   2. Pla de significació lògico-cognitiva del coneixement: reflecteix el nivell de dificultat i complexitat per a l’estudiant dels continguts abordats, en funció de la fase metodològica del seu aprenentatge (menor exigència en fases de introducció i exploració, i major en fases de síntesi i maduració).
   3. Pla de rellevància de l’aprenentatge: reflecteix el grau d’interiorització i de transferències a la pròpia conducta d’allò après (realització de transferències a l’àmbit extra-acadèmic i més personal dels continguts apresos a l’aula; el grau de motivació i dedicació de l’alumne al treball de classe; el grau d’elaboració i creació a partir dels continguts a aprendre).
7. Aquests plans seran utilitzats per confeccionar la qualificació final, que ha de ser entesa com el compendi dels criteris de satisfactorietat i suficiència; ha de reflectir per tant el resultat del procés continuat d’aprenentatge, tenint en compte el moment de partida i d’arribada, (recavant informació de totes les etapes i de tots els plans abans esmentats i que l’estudiant haurà passat durant el desenvolupament de l’assignatura) així com del mínim criterial que el professor vegi com a necessari per la superació de l’assignatura i la continuació dels estudis.
8. La formalització de la qualificació final tindrà una perspectiva qualitativa en base als principis fins aquí descrits, malgrat això la recollida de dades prèvia a la qualificació podrà ser tant quantitativa com qualitativa.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Fonts d'informació bàsica

• ÁLVAREZ, M. (1998). El liderazgo de la calidad total. Madrid: Escuela Española.
• ANTÚNEZ S. (1993): Claves para la organización de centros escolares. Horsori, Barcelona.
• ANTÚNEZ, S. (1998): El proyecto educativo de centro. Graó, Barcelona.
• ARMENGOL, C. I GAIRÍN, J. (ed.) (2008). Estrategias de formación para el cambio organizacional. Madrid: Wolters Kluver – EDO.
• ARMENGOL, C.; FEIXAS, M. i PALLARÉS, R.M.(2000): Seguint el fil de l’organització. Col·lecció Materials. Bellaterra: UAB.
• BOLÍVAR, A. (2000): Los centros educativos como organizaciones  que aprenden. La Muralla S.A., Madrid.
• CANTÓN MAYO I. (Coord.) (2000): Las organizaciones escolares: hacia nuevos modelos. Fundec, Buenos Aires.
• ESTRUCH, J. (2002). Dirección profesional y calidad educativa. Barcelona: Escuela Española – Praxis.
• GAIRÍN, DARDER, P. (1994) (Coord.): Organización de centros educativos. Aspectos Básicos. Praxis, Barcelona
• GAIRÍN, J. (1996): La organización escolar: contexto y texto de actuación. La Muralla S.A., Madrid.
• GAIRÍN, J. (2010). Nuevas estrategias formativas para las organizaciones. Madrid: Wolters Kluver – EDO.
• LORENZO, M. y otros (Coord.) (1998): Enfoques en la organización y dirección de instituciones educativas formales y no formales. Grupo Editorial Universitario y Asociación para el desarrollo de la Comunidad Educativa en España, Granada.
• MUNICIO, P. (2000). Herramientas para la evaluación de la calidad. Barcelona: CISS – PRAXIS
• MUNILLA, G. (Coord) (2000). Introducció a la gestió d’organitzacions culturals, Barcelona : UOC.
• TORREGO, J.C. (coord.) (2000): Mediación de conflictos en Instituciones Educativas. Manual para la formación de mediadores. Narcea, Madrid.
• WOODS, P. (1987): La escuela por dentro. Paidós/MEC, Barcelona.