Organització i contextos educatius musicals
Dades generals
Nom de l'assignatura | Organització i contextos educatius musicals | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | 1r semestre | ||
crèdits ECTS | 4 | ||
Valor total en hores | 120 |
Hores presencials lectives: 45 Altres hores presencials: 5 Hores per treballs dirigits (no presencials): 25 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 45 |
|
Professor/a | Javier Duque | ||
Departament | Pedagogia |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Haver aprovat Pedagogia Sistemàtica I; Pedagogia Sistemàtica II; Estar cursant o haver aprovat Disseny desenvolupament i innovació curricular.
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Aquesta assignatura desenvolupa les competències
- Transversals: de CT1 a CT17
- Generals: CG10 - CG16 - CG18 – CG19- CG24 – CG25 – CG26 – CG 27
- Específiques pedagògiques: PE1 – PE5 – PE6- PE7 –PE8 – PE9 – PE10
Resultats aprenentatge (objectius generals)
Aquesta assignatura impacta en els següents resultats d’aprenentatge: RA1 – RA2 – RA3 – RA4 – RA7.
Objectius concrets de l’assignatura
- Conèixer i comprendre els principals elements que conformen l’organització educativa i la seva fonamentació com a camp científic de la pedagogia.
- Valorar i incorporar les competències professionals en organització educativa com a part central del perfil professional del pedagog musical del segle XXI i que permeten definir una professionalitat completa, madura i coherent necessària per fer front a la complexitat del propi camp de l’educació
- Comprendre el pes, saber relacionar, vincular i coordinar la pràctica educativa dintre de l’aula amb la pràctica organitzativa institucional i els condicionants del marcs contextuals del centre educatiu musical.
- Conèixer i analitzar els principals models de tipologia organitzativa dels centres educatius musicals i les seves conseqüències per a l’activitat formativa i de relació amb el context.
- Dissenyar, desenvolupar i avaluar els plans, projectes i programes del centre que concretin els objectius i finalitats de la institució tant a nivell estratègic, tàctic com operatiu.
- Conèixer i aplicar les principals eines de gestió educativa per a l’organització.
- Portar a termini de forma coherent i conseqüent amb la realitat del centre educatiu, les demandes d’organització, de planificació i de documentació que el context legal faci a les institucions formatives.
- Conèixer la realitat de la xarxa de centres de formació musical, la seva tipologia i els seus condicionants contextuals socials, econòmics i geogràfics.
- Valorar les dinàmiques de direcció, de manera ampla i participativa, com la responsabilitat educativa educatives en vers el professorat i la resta de la institució, de tot professor en qualsevol lloc de treball del centre.
- Conèixer els plantejaments, fonaments, principis i principals premis a la qualitat en les organitzacions i les seves implicacions per aconseguir centres que aprenen, que creen coneixement i que ho comuniquen.
- Saber dissenyar l’organització i viabilitat d’un centre de formació musical de manera fonamentada i coherent amb les demandes internes de la comunitat educativa i les externes dels diversos contextos que li puguin afectar.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
- L’Organització Educativa com a coneixement científic en educació: L`Organització i les Ciències de l’Educació. Paradigmes i models organitzatius. Concepte i tipologia de les organitzacions.
- Contextos de l’organització: el sistema educatiu i el sistema escolar. Xarxes i associacions de centres nacionals (ACEM, EMIPAC, Associació de Conservatoris) i internacionals (EMU, AEC). Marc normatiu i lleis principals. El context social i les seves demandes. El marc polític i els processos de globalització econòmic-polítics com a condicionants de les institucions educatives. Centres dependents i centres autònoms.
- Els plantejaments institucionals a curt termini (Programació General del Centre, Pressupost i Memòria Anual) i a mig – llarg termini (Projecte Educatiu, Projecte Curricular i Reglament del Centre). Eines de gestió per al disseny, desenvolupament i avaluació de la planificació del centre (Pareto, DAFO, Espina de Peix, PERT, Diagrama de Flux, de Relacions, de Matriu).
- Les estructures del centre: L’organització i desenvolupament dels Recursos Humans. Estructures verticals i horitzontals. L’organigrama. Les estructures del centre: Els recursos materials: l’espai i arquitectura escolar, el mobiliari, els material escolar. Els recursos funcionals: el disseny i gestió del temps, la normativa i el pressupost del centre.
- El sistema relacional: la participació, la comunicació, el clima i cultura del centre, els conflictes i el seu tractament.
- Les dinàmiques de direcció: Models de direcció i estils de direcció. Àmbits, perfils i competències de la direcció. Les funcions directives: planificació, distribució de tasques, actuació, coordinació, control i avaluació institucional. Lideratge educatiu: models (transaccional i transformacional) i tècniques bàsiques. Missió, visió i valors del lideratge educatiu.
- Canvi i qualitat en educació: fases i processos de canvi en les organitzacions. Plans de millora institucionals. La qualitat: principis, fases i mesura. Models i premis de qualitat (Deming, Baldrige, EFQM, ISO, AUDIT). Els paradigmes dels centres de qualitat: institucions que aprenen, que creen i que comparteixen coneixement.
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
Basada en la següent seqüència de treball:
- plantejament del bloc de continguts:
- exploració dels coneixements previs dels alumnes: activitat individual i de petit grup.
- posada en comú: activitat de gran grup.
- el professor aporta materials de partida sobre el tema:
- es contrasten amb l’elaboració anterior: activitat de petit i gran grup.
- es busca la significació del coneixement: es ressalta la validesa d’allò après: activitat de petit i gran grup.
- l’estudiant busca aprofundir de manera independent sobre el bloc de continguts:
- en activitats i treballs individuals
- en activitats i treballs en petit grup
- el professor i la classe realitzen la síntesi d’allò treballat i s’extreuen les conclusions sobre el tema.
- es passa al següent bloc temàtic però l’estudiant que necessiti millorar la seva avaluació, o desitgi aprofundir, pot fer activitats individuals sobre el bloc temàtic que es deixa i fins al final del temps lectiu de l’assignatura.
Planificació de les activitats (descripció i temporalització)
L’esquema de seqüència bàsica de treball presentat a l’apartat anterior s’aplicarà a cada bloc temàtic de dues maneres:
- de forma lineal: els blocs temàtics s’abordaran inicialment ells sols.
- de forma complementària: en el moment en que el desenvolupament del tema ho permeti s’abordarà simultàniament amb el desenvolupament d’un o més blocs temàtics com a manera de donar una significació més consistent i global a l’aprenentatge de l’estudiant.
Es posarà en acció el següent inventari o tipologies d’activitats:
- exposició oral individual i en grup a classe, sobre tasques en progrés en la classe.
- activitats de representació: jocs de rol, sociodrames,etc.
- activitats d’anàlisi sobre casos: reals i ficticis
- debats en petit grup i en gran grup sobre temes preparats amb temps o que s’abordin sobre la marxa en classe
- realització de treballs escrits de síntesi i aprofundiment dels temes: individuals i en grup.
- realització de treballs de recerca sobre nova informació i en noves fonts dels temes
- realització d’auto – observació sobre la posada en acció dels aprenentatges derivats dels temes a través de diferents mitjans de registres de dades.
- realització de pràctiques d’observació, recerca i anàlisi de realitats educatives de l’entorn proper i accessible de l’estudiant a través de diferents mitjans de registre de dades.
El creuament dels blocs de continguts amb la seqüència de treball, amb les dues maneres lineal i complementària de la seva aplicació i amb els diferents tipus d’activitats, donen una temporalització del les activitats d’aprenentatge de caràcter cíclic o en espiral. Els continguts, vehiculats per les activitats, s’aniran aprofundint, fen-se més complexos i més rics de significats a mesura que es tornin a presentar en activitats que demanin –per fer-les- la presència més elaborada dels altres blocs de continguts, cada vegada amb més profunditat, rigor, possibilitat majors d’aplicació, etc.
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
L’avaluació de l’estudiant es realitzarà d’acord amb els principis següents:
- L’avaluació serà continuada i formativa: totes les tasques i treballs seran susceptibles de ser millorats a través de la correcció continuada dels mateixos, bé sigui de la refeta constant dels seus productes, bé sigui donant suport a la reorientació dels seus processos.
- L’avaluació serà a l’hora individualitzada i per grups de treball.
- L’avaluació comprendrà aspectes conceptuals, procedimentals i actitudinals de l’aprenentatge realitzat.
- Els treballs de major entitat tindran especificades les seves dates concretes amb suficient antelació. Les activitats d’avaluació de menor entitat es podran realitzar en qualsevol moment a classe a petició del professor.
- Els treballs implicats en les tasques d’avaluació podran tenir major o menor entitat però cap tindrà caràcter de “final”, de forma que tots contribuiran a l’enteniment del progrés en el rendiment acadèmic de l’alumne.
- La qualificació final es construirà en base als següents plans de l’avaluació:
- Pla de significació acadèmica: reflecteix l’entitat en sí mateixa del treball, la dificultat i l’esforç que presenta el treball des del punt de vista de la seva complexitat respecte de la pròpia matèria (és l’equivalent al pes que té cada treball).
- Pla de significació lògico-cognitiva del coneixement: reflecteix el nivell de dificultat i complexitat per a l’estudiant dels continguts abordats, en funció de la fase metodològica del seu aprenentatge (menor exigència en fases de introducció i exploració, i major en fases de síntesi i maduració).
- Pla de rellevància de l’aprenentatge: reflecteix el grau d’interiorització i de transferències a la pròpia conducta d’allò après (realització de transferències a l’àmbit extra-acadèmic i més personal dels continguts apresos a l’aula; el grau de motivació i dedicació de l’alumne al treball de classe; el grau d’elaboració i creació a partir dels continguts a aprendre).
- Aquests plans seran utilitzats per confeccionar la qualificació final, que ha de ser entesa com el compendi dels criteris de satisfactorietat i suficiència; ha de reflectir per tant el resultat del procés continuat d’aprenentatge, tenint en compte el moment de partida i d’arribada, (recavant informació de totes les etapes i de tots els plans abans esmentats i que l’estudiant haurà passat durant el desenvolupament de l’assignatura) així com del mínim criterial que el professor vegi com a necessari per la superació de l’assignatura i la continuació dels estudis.
- La formalització de la qualificació final tindrà una perspectiva qualitativa en base als principis fins aquí descrits, malgrat això la recollida de dades prèvia a la qualificació podrà ser tant quantitativa com qualitativa.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d'avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
---|---|---|
Pràctica de disseny i modelatge d’un centre educatiu musical amb condicionants reals | Al llarg del quadrimestre | Decisiu |
Pràctiques de simulació i solució de problemes a classe derivades de l’exemplificació dels contiguts | Moments puntuals | Bastant |
Debats a classe | Al llarg del quadrimestre | Molt |
Exposicions individuals i grupals a classe derivades de lectures | Moments puntuals | Bastant |
Fonts d'informació bàsica
- ÁLVAREZ, M. (1998). El liderazgo de la calidad total. Madrid: Escuela Española.
- ANTÚNEZ S. (1993): Claves para la organización de centros escolares. Horsori, Barcelona.
- ANTÚNEZ, S. (1998): El proyecto educativo de centro. Graó, Barcelona.
- ARMENGOL, C. I GAIRÍN, J. (ed.) (2008). Estrategias de formación para el cambio organizacional. Madrid: Wolters Kluver – EDO.
- ARMENGOL, C.; FEIXAS, M. i PALLARÉS, R.M.(2000): Seguint el fil de l’organització. Col·lecció Materials. Bellaterra: UAB.
- BOLÍVAR, A. (2000): Los centros educativos como organizaciones que aprenden. La Muralla S.A., Madrid.
- CANTÓN MAYO I. (Coord.) (2000): Las organizaciones escolares: hacia nuevos modelos. Fundec, Buenos Aires.
- ESTRUCH, J. (2002). Dirección profesional y calidad educativa. Barcelona: Escuela Española – Praxis.
- GAIRÍN, DARDER, P. (1994) (Coord.): Organización de centros educativos. Aspectos Básicos. Praxis, Barcelona
- GAIRÍN, J. (1996): La organización escolar: contexto y texto de actuación. La Muralla S.A., Madrid.
- GAIRÍN, J. (2010). Nuevas estrategias formativas para las organizaciones. Madrid: Wolters Kluver – EDO.
- LORENZO, M. y otros (Coord.) (1998): Enfoques en la organización y dirección de instituciones educativas formales y no formales. Grupo Editorial Universitario y Asociación para el desarrollo de la Comunidad Educativa en España, Granada.
- MUNICIO, P. (2000). Herramientas para la evaluación de la calidad. Barcelona: CISS – PRAXIS
- MUNILLA, G. (Coord) (2000). Introducció a la gestió d’organitzacions culturals, Barcelona : UOC.
- TORREGO, J.C. (coord.) (2000): Mediación de conflictos en Instituciones Educativas. Manual para la formación de mediadores. Narcea, Madrid.
- WOODS, P. (1987): La escuela por dentro. Paidós/MEC, Barcelona.