Tècniques compositives I

Dades generals

Nom de l'assignatura Tècniques compositives I
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 1r quadrimestre
crèdits ECTS 3
Valor total en hores 90 Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 5
Hores per treballs dirigits (no presencials): 5
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 35
Professor/a Karst de Jong
Departament Teoria, Composició i Direcció

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Metodologies d'anàlisi musical i Fonaments de Composició.

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Valorar críticament les diferents formes d’imitació contrapuntística com a tècniques d’organització del material i la forma musicals, i aplicar-les en contextos musicals reals en directa dependència de tots els paràmetres musicals que conflueixen i configuren l’organització formal de la música.
  • Valorar i plantejar el treball d’imitació contrapuntística des del punt de vista de l’equilibri formal i intenció estètica que es persegueix.
  • Desenvolupar la sensibilitat per a la conducció i relació entre les veus.
  • Derivar i abstraure les lleis d’organització formal amb relació al material tonal emprat i saber-les adequar i aplicar a diferents llenguatges i estructures modals i escalars.
  • Aconseguir un enteniment pràctic i sòlid del contrapunt harmònic.

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

  • Estudi i aplicació de tècniques de conducció de veus, construcció polifònica i imitació contrapuntística com a mètodes constructius expressius i formals.
    • Relació de les tècniques del contrapunt amb la resta d’elements que intervenen en l’organització d’una obra musical.
    • Adaptació dels conceptes i tècniques de la imitació i la fuga a materials tonals i contextos musicals diversos.
  • Estudi en profunditat de les tècniques del període Barroc, amb atenció també a les del Romanticisme i a les del segle XX.
  • Composició a dues, tres i quatre veus.
  • Introducció progressiva de tècniques d’imitació fins arribar a l’estudi i composició de la fuga.
  • Adequació progressiva d’aquestes tècniques a contextos i llenguatges musicals diversos.

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

  • Classes setmanals col·lectives.
  • Presentació de tècniques contrapuntístiques.
  • Audicions i anàlisi d’exemples.
  • Exercicis de característiques i complexitat progressives a realitzar individualment per presentar, escoltar i discutir a classe.
  • Realització i presentació del treball final.
  • Planificació de les sessions:
    • Sessions 1 - 5: Revisió de tècniques d’escriptura a dues veus. Es dóna una atenció especial a: substrat harmònic en una textura polifònica; tècniques de prolongació; ús correcte de notes ornamentals (notes estranyes a l’harmonia i notes pertanyents a l’harmonia); relació rítmica entre les veus. L’estudiant escriu diversos exercicis.
    • Sessions 6 - 10: Forma binària simple. L’estudiant escriu composicions a petita escala començant amb 2 x 8 compassos, i expandint-se gradualment a formes més llargues. Es dóna atenció especial a la “planificació harmònica” d’aquestes estructures. Exercici: l’estudiant escriu una petita obra en forma binària simple.
    • Sessions 11 – 15: Melodia, acompanyament i substrat harmònic. Seguint el model d’un preludi, l’estudiant aprèn a escriure variacions d’una textura, acompanyament i melodia. Exercici: l’estudiant fa un arranjament d’un model de preludi simple o una variació d’un coral.
    • Sessions 16 – 20:  Invenció a dues veus. Tema i resposta; tècniques canòniques, inversió, retrogradació, augmentació i disminució. Contrapunt invertible. Planificació tonal i forma. Exercici: escriure una invenció a dues veus.
    • Sessions 21 – 25: Fuga. Subjecte i resposta; tipus d’exposició ( a tres i quatre veus, senzilla i doble); divertimento (episodi); secció/ns de desenvolupament; tècniques especials (com l’stretto) en el desenvolupament; secció final; forma i planificació tonal. Exercici: l’estudiant escriurà almenys dues exposicions de fuga o una fuga completa.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

El professor avalua l'evolució que l'estudiant mostra sessió a sessió, els treballs presentats i el projecte final.

 

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Participació i aportacions a classe Avaluació continuada 30%
Exercicis Avaluació continuada 30%
Presentació treball final Segona meitat del curs 10%
Entrega treball final Final de curs 30%

 

Fonts d'informació bàsica

  • HINDEMITH, Paul: Práctica de la composición a dos voces. Ed. Ricordi Americana, Buenos Aires, 1962
  • SHÖNBERG, Arnold: Ejercicios preliminares de contrapunto. Ed. SpanPress Universitaria, Cooper City, EEUU, 1997
  • SALZER, Felix i SCHACHTER, Carl: Contrapunto en la composición; el estudio de la conducción de las voces. Ed. Idea Books, Barcelona, 1999
  • JEPPESEN, Knud: Counterpoint. Ed. Dover Publications Inc, New York, 1992
  • MANN, Alfred: The study of Counterpoint, from Johann Joseph Fux’s Gradus ad Parnassum. Ed. W.W. Norton & Company, New York, 1943
  • MANN, Alfred: The study of fugue. Ed. Dover Publications Inc, New York, 1987
  • SOLER, Josep: Fuga: técnica e historia. Ed. Antoni Bosch, Barcelona, 1980
  • GEDALGE, André: Tratado de fuga. Ed. Real Musical, Madrid, 1990