Lorenzo Ferrándiz

Lorenzo Ferrandiz

Lorenzo Ferrándiz va realitzar els seus estudis superiors de percussió a Alacant amb Joan García Iborra. Posteriorment va ampliar la seva formació al Conservatori d'Amsterdam en les especialitats de percussió i música de cambra, on va obtenir les màximes qualificacions.

Va ser membre de la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (1992-1995), i l'estiu de 1996 va formar part de l'Orquestra de Tanglewood al Tanglewood Music Festival (Boston) sota la direcció artística de Seiji Ozawa.

Va formar part de el Grup de Percussió d'Amsterdam (NSA) i de l'Duo de Percussió Elements amb qui va realitzar concerts i classes magistrals en les principals ciutats europees i va gravar nombroses obres de compositors com Theo Loevendie, Tom de Leeuw o Jacob ter Veldhuis. Així mateix va obtenir diversos premis internacionals com el 2n premi i els premis "Ady Mootz" i "Honnert.7" en el prestigiós Concurs Internacional de Percussió de Luxemburg de 1998.

Lorenzo Ferrándiz col·labora des de 1995 amb la Royal Concertgebouw Orchestra d'Amsterdam, on des del 2005 és el principal percussionista convidat. Amb aquesta orquestra ha tingut el privilegi de tocar amb mestres com B. Haitink, M. Jansons, R. Chailly o N. Hartnoncourt i de participar en nombrosos enregistraments. 

Professor de percussió i de el grup de percussió al Conservatori d'Amsterdam (1998-2008) i catedràtic de percussió al Conservatori Superior d'Aragó (2002-2013) és actualment professor de percussió i música de cambra al Centre Superior de Música del País Basc (MUSIKENE) i a l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

Lorenzo compagina des de 2011 la seva activitat de percussionista amb la direcció orquestral, ha dirigit orquestres com Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Extremadura, Còrdova, Filharmònica de Catalunya i Simfònica de l'Esmuc. És director titular de el grup de música contemporània CrossingLines (Barcelona) i director convidat de l'Ensemble New Babylon (Bremen), amb qui ha gravat un CD monogràfic de l'compositor Benet Casablancas amb la discogràfica NAXOS.