Història de la música catalana dels segles XIX i XX
Dades generals
Nom de l'assignatura | Història de la música catalana dels segles XIX i XX | ||
---|---|---|---|
Tipus d'assignatura | Obligatòria | ||
Impartició | 2n semestre | ||
crèdits ECTS | 4 | ||
Valor total en hores | 120 |
Hores presencials lectives: 45 Altres hores presencials: 1 Hores per treballs dirigits (no presencials): 50 Hores per estudi i aprenentatge autònom: 24 |
|
Professor/a | Anna Costal i Fornells | ||
Departament | Musicologia |
Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura
Música i cultura I, Música i cultura II, Música i cultura III
Competències que es desenvolupen en l’assignatura
Consultar document general de Competències-Matèries.
Resultats aprenentatge (objectius generals)
Consultar document general de Resultats-Matèries.
Objectius concrets de l’assignatura
- Diferenciar els principals estils, escoles i pràctiques musicals de la música catalana dels segles xix i xx i analitzar-los en relació al seu context cultural immediat.
- Valorar i explicar els principals moviments històrics d’activitat musical —així com els centres, escoles, compositors i intèrprets que hi han intervingut—, situant-los en el corresponent moment històric i social.
- Relacionar els processos de transformació de la música catalana dels segles xix i xx amb els canvis socials corresponents.
- Situar la música catalana dels segles xix i xx en relació a la gran varietat d’estils i línies de pensament de la música occidental d’aquest mateix període.
- Conèixer els testimonis històrics i historiogràfics per a l’estudi de la música catalana d’aquest període així com les principals fonts documentals.
Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)
Continguts conceptuals
- Història i periodització de la música catalana de l’època contemporània en relació a un marc geogràfic i estètic més ampli.
- Escoles i estils compositius i interpretatius i llurs processos de transformació.
- Processos de classificació de les músiques en funció de criteris polítics, socials i culturals en cada període.
- Fonts documentals, objectuals i historiogràfiques específiques.
- Metodologies d’investigació específicament destinades a aquest període.
- Continguts procedimentals
- Estudi d’activitats i productes musicals que il·lustrin els continguts conceptuals.
- Anàlisi dels documents coetanis sobre l’activitat musical i el seu entorn.
- Aplicació de les metodologies d’investigació específicament relacionades amb la música d’aquest període.
- Ubicació de les obres i de les interpretacions en les tradicions culturals de cada moment històric i sector social.
Continguts procedimentals
Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura
Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)
- Sessions impartides pel professor amb suport sonor, textual i audiovisual (presencial).
- Activitats avaluatives i de participació activa dels estudiants (presencial i no presencial).
- Anàlisi crítica de documents i material audiovisual (presencial i no presencial).
- Elaboració d’un treball per parelles fora de l’horari lectiu (no presencial).
Planificació de les activitats (descripció i temporalització)
Presentació de l'assignatura i avaluació inicial (1 sessió)
1. El primer romanticisme (4 sessions)
Acadèmies i balls privats a la fi de la societat galant
Diversions públiques al tombant de segle: balls, neorames i fantasmagories
Febre per l’òpera italiana
L’ofici de músic al segle XIX: cantants i músics d’orquestra
2. De la Renaixença al Modernisme (4 sessions)
Música religiosa: de les guerres liberals al Motu Proprio
Viatge a Icària: cors obrers per a la reforma social
Cançons de la terra i lieder catalans
Wagnerisme i teatre líric català
3. Del tombant de segle XX a la Guerra Civil (6 sessions)
L’interès pel simfonisme
La música de cambra
L’Associació Obrera de Concerts i l’Orquestra Pau Casals
L’Avantguarda d’entre guerres a Barcelona
El Paral·lel, la ciutat de l’espectacle
Sons «grafalluts» i semitonats: irrupció del jazz a Catalunya
4. Sota la mirada del Règim (5 sessions)
A la memòria d’un àngel i d’una guerra
L’activitat musical de postguerra: exilis, censura i represa
Joventuts Musicals, Club 49 i la Generació del 1951
El país dempeus: la Nova Cançó i els Setze Jutges
L’època daurada de les orquestres de festa major
5. Llibertats (3 sessions)
Creació d’institucions musicals catalanes durant la transició
El rock català i el neofolklore
La composició catalana dels últims anys
Exposició dels treballs de curs (4 sessions)
Prova final escrita (1 sessió)
Comentari de l'avaluació (1 sessió)
Avaluació acreditativa dels aprenentatges
Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura
- Avaluació inicial. Es realitzarà el primer dia de classe i segons els resultats pot fer variar alguna de les sessions programades.
- Entrega de 5 qüestionaris. Al llarg del curs caldrà respondre 5 qüestionaris, un per a cada bloc del temari, en referència a documents diversos que es proposaran a l'aulari.
- Treball de curs. Vegeu: <http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Esmuc>. Per parelles i amb presentació oral a classe.
- Prova escrita. S’avaluaran tots els continguts de l’assignatura.
- Participació activa a les classes.
Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final
Activitat o registre d’avaluació | Període o moment de realització | Pes en la qualificació final |
Avaluació inicial | Inici del semestre | 0% |
Avaluació contínua | Durant el curs | 35% |
Treball de curs | Durant el curs | 30% |
Prova escrita | Final del semestre | 30% |
Participació activa a les classes | Durant el curs | 5% |
Fonts d'informació bàsica
- Bonastre, Francesc; Francesc Cortès (Coords., 2009). Història Crítica de la Música Catalana. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. [78(460.23)(091) HIS]
- Capdevila, Manuel (1964). Eduard Toldrà, músic. Barcelona: Aedos. [929Toldrà CAP]
- Codina, Jordi; Colomer, Antoni (selecció); Gay, Joan; Pallàs, Laura; Pujol, Josep (ed., 2012). Xavier Montsalvatge. Una estètica des de la premsa. Selecció d’assaigs i crítica musical. Girona: Diputació de Girona
- Costal, Anna (ed., 2010). Pep Ventura abans del mite: quan la sardana era un ball de moda [catàleg d’exposició]Figueres: Museu de l’Empordà. [398.84Ventura(061.4) PEP]
- Costal, Anna; Joan Gay; Joaquim Rabaseda (2010). La inauguració del Teatre Municipal de Girona l’any 1860. Òpera, espectacle, ciutat. Girona: Ajuntament de Girona, Col·lecció Història de Girona n. 44. [792(460.233) COS]
- Fàbregas, Xavier (1994). La música contemporània a Catalunya. Conversa amb Josep M. Mestres Quadreny. Barcelona: Edicions de la Magrana. [929Mestres FAB]
- Guardiet, Montserrat (2006). El teatre líric de l’Eixample. Barcelona: Pòrtic. [792(460.235)"18" Gua]
- Martorell, Oriol (1995). Quasi un segle de simfonisme a Barcelona. Barcelona: Beta [785.11(460.235)"1920/1970" MAR]
- Mestres Quadreny, Josep Maria (2011). Vida i obra de Robert Gerhard. Barcelona: Centre Robert Gerhard, Col·lecció Música a Catalunya, n. 1. [BC 2011-8-23760]
- Montsalvatge, Xavier (1991). Papers autobiogràfics a l’abast del record. Barcelona: Destino. [929Montsalvatge MON]
- Piferrer, Pau (1859). Estudios de crítica - Colección de artículos escogidos. Barcelona: Imprenta del Diario de Barcelona. [Disponible a Google Llibres]
- Radigales, Jaume (1998). Els orígens del Gran Teatre del Liceu. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [BC 946.71(082) Bib]
- Valls, Manuel (1960). La Música catalana contemporània. Visió de conjunt. Barcelona: Selecta. [BC 2000-8-3234]