Notació i edició I

Dades generals

Nom de l'assignatura Notació i edició I
Tipus d'assignatura Obligatòria
Impartició 1r semestre
crèdits ECTS 4
Valor total en hores 120 Hores presencials lectives: 45
Altres hores presencials: 1
Hores per treballs dirigits (no presencials): 40
Hores per estudi i aprenentatge autònom: 34
Professor/a Juan Carlos Asensio
Departament Musicologia

Prerequisits i orientacions prèvies per a cursar l’assignatura

Música i cultura I, Música i cultura II, Introducció a la codicologia

 

Competències que es desenvolupen en l’assignatura

Consultar document general de Competències-Matèries.

 

Resultats aprenentatge (objectius generals)

Consultar document general de Resultats-Matèries.

 

Objectius concrets de l’assignatura

  • Informar sobre l’utilitzat d’una transcripció coherent i que respecti els criteris de cada època.
  • Dotar l’estudiant d’un panorama general sobre l’evolució de l’escriptura musical.
  • Relacionar les pràctiques orals d’altres disciplines i l’aparició de l’escriptura amb el mateix procés del fet musical.
  • Establir els criteris bàsics per al coneixement de la música de cada època a partir de la seva notació.
  • Estudiar els tractats teòrics que informen sobre el desenvolupament de les diferents grafies.
  • Avaluar les diferents notacions en funció de cada època, forma, país i estil musical.
  • Trascriure i interpretar directament de l’original
  • Investigar distintes escoles de transcripció.
  • Establir lligams interdisciplinars amb la codicologia i l’arxivística.
  • Presentar a l’intèrpreta un material preparat per a la seva execució directa.

 

Blocs temàtics (continguts de l’assignatura)

Continguts conceptuals

  1. Notacions neumàtiques
  2. Notacions alfabètiques.
  3. Notació de la polifonia primitava.
  4. Notació de l’Ars Antiqua.
  5. Notació de l’Ars Nova.
  6. Notació del Trecento italià.
  7. Notació de l’Ars Subtilior.

Continguts procedimentals

  1. Transcripció i interpretació de la notació.
  2. Edició de documents musicals escrits.
  3. Crítica filològica de les fonts manuscrites.
  4. Teories sobre la música i els seus paràmetres.

 

Activitats d’aprenentatges i organització general de l’assignatura

Metodologia de classe i activitats principals d’aprenentatge (presencials i no presencials)

Les classes són d’impartició col·lectiva. A més a més de les explicacions del temari, l’estudiant haurà de realitzar diferents treballs. S’organitzaran classes conjuntes en diversos arxius i biblioteques a fi de que l’estudiant es familiaritzi amb les diferents notacions i fonts manuscrites. Es llegiran llibres i articles de referències, que es comentaran a classe. La claredat i netedat de les presentacions és un element fomanetal per conduir l’assignatura a bon fi. És imprescindible que els estudiants tinguin certes “imatges sonores” dels repertoris que es treballen, per això, en treballar un repertori, s’acompanyarà la transcripció amb diversos materials sonors que l’il·lustrin. En la mesura del possible, l’assignatura se centrarà en els exemples de la zona catalana, sobretot de la notació Ars Nova.

Planificació de les activitats (descripció i temporalització)

  • Origen de l’escriptura musical (2 sessions)
  • Escriptures neumàtiques (5 sessions)
  • Notacions alfabètiques (1 sessió)
  • Notació de la polifonia primitiva (1 sessió)
  • Notació de l’Ars antiqua (8 sessions)
  • Notació de l’Ars nova (3 sessions)
  • Trecento italià (2 sessions)
  • Ars Subtilior (2 sessions)

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Criteris i sistemes d’avaluació de l’assignatura

  • Assistència i seguiment de les classes.
  • Realització de treballs de transcripció.

Activitats d’avaluació i la seva relació amb la qualificació final

Activitat o registre d'avaluació Període o moment de realització Pes en la qualificació final
Transcripcions Al llarg del semestre 60%
Treballs realtizats a classe Al llarg del semestre 25%
Assistència Al llarg del semestre 15%

 

Fonts d'informació bàsica

  • AA.VV. La notation musicale des chants liturgiques latins presentée par les moines de Solesmes, Solesmes, 1991.
  • AA.VV. Paléographie Musicale. Les principaux Manuscrits de Chant Grégorien, Ambrosien, Mozarabe, Gallican, publiés en Fac-similés phototypiques par les Benédictins de Solesmes. Solesmes 1989 - 1992...
  • APEL, Willi The notation of Polyphonic Music 900-1600. The medieval Academy of America. Cambridge, Massachusets, 1953
  • BEGUERMONT, H., La Première Écriture Musicale du Monde Occidental. La notation neumatique dans les manuscrits de chant grégorien du IXème au XIIIème siècle, Éd. Aug. ZurfluH, Bourg-la-Reine (France), 2003
  • BOUSSEUR, J.-Y. Du son au signe. Histoire de la notation musicale, Ecritures - Éditions Alternatives, Paris, 2005
  • BUSSE BERGER, A.-M-, Mensuration and Proportion Signs. Origins and Evolution, Oxford, Clarendon Press, 1993.
  • COLETTE, M.-N., POPPIN, M., & VENDRIX, Ph., Histoire de la notation du Moyen Âge à la Renaissance, Centre d’Études Superiéures de la Renaissance, Musique ouverte, Minerve, 2003
  • HAINES, J. & RANDALL, R., Music and Medieval Manuscripts. Paleography and Performance, Ashgate, Aldershot (England), 2004
  • PARRISH, Carl, The notation of Medieval Music, Pendragon Press, N Y, 1957.
  • RADSTALL, Richard, The Notation of Western Music, London, 1997
  • Facsímiles y estudios específicos de cada una de las fuentes de música de los períodos estudiados, tanto de música práctica como de tratados teóricos. Por lo prolijo de su enumeración, se facilitarán dentro de cada capítulo específico.
  • AA.VV., Paleografía y Diplomática, U.N.E.D., 2 vols. Madrid, 1984
  • RUIZ, Elisa, Manual de Codicología, Fund. G. Sánchez Ruipérez, Madrid, 1988